Pau Alabajos torna a València

Pau Alabajos, torrentí

Aquest és un dels nostres, un xic de la terra, és més, un home que estima la terra. Pau Alabajos i la seua música compromessa amb el poble valencià i la seua cultura ens brindrarà un concert el pròxim dia 17 de febrer a la Sala Matisse (València), coneguda ja per altres concerts d'ska en valencià amb actuacions tan divertides com la de Desgavell a la pasada tardor. Gràcies a aquest concert al que també participarà Oscar Briz podrem gaudir de la sensibilitat i conciència de la "rebel·lió discreta" del jove valencià.

Us deixe amb un poema-cançò que és la síntesi del sentiment reivindicatiu oferit per el cantautor valencià. Un sentiment crític ple de vida i força que intenta canviar les injusticies que afloren a aquest país. Un país ple de corrupció, mentides, falses realitats amagades i sobre tot un "país" o "comunitat" sense símbols ni conciencia.

La majoria de gent d'aquesta societat s'ha vist ja conquerida pel discurs centralista espanyol, i em subordinat la nostra llengua i arrels donant-li la raó inconsientment al règim franquista que va inculcar aquestes idees absolutites i ofegadores de la diversitat nacional-cultural del pobles que hi habitaven i habiten a Espanya, aquell missatge d'odi s'ha converit cop a cop en un autoodi inconscient dels propis valencians que ja no estimen la seua particular forma d'expressar-se. No cal dir que el les institucions com la Generalitat o la Diputació són els principals promotors d'aquesta apatia social-cultural...

Comptat i debatut

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols,

amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.

País de paisatge hipotecat,

venut a la divina providència:

som hereus irresponsables i curts de mires.

País que fuig de la lectura,

no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.

País que aspira a sucursal,

sanament regionalista,

educadament dòcil,

infinitament alienat.

País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa,

que assumeixen el rol indigne d’engranatge,

que demanen permís per anar al lavabo

i no senten vergonya.

País de complexos i tergiversacions,

capital de la censura i de la manipulació mediàtica.

País de l’enveja i l’auto-odi,

que nega i neutralitza però no basteix,

que protesta flèbilment des de la barrera.

País amnèsic, desmemoriat,

que amaga la història en les profunditats de l’armari.

País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc:

retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.

País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular,

governants que són titelles dels empresaris,

amos i senyors de la pompa i l’ostentació.

País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.

País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes,

taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.

No vull fer promoció pero també s'ha de dir que l'artista presenta un nou disc anomenat Una amable, una trista, una petita pàtria, el títol correspón amb el primer vers de Coral romput, un dels llibres més viscerals que va escriure el poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Les noves cançons sonaran al concert del dia 17.


Ens vegem...