No podia conterir-me.
Havia de presentar les noves cançons d'Orxata Sound System, un grup que no molts valencians conèixen però que sens dubte és una música totalment inèdita que val la pena sentir i sobre tot ballar. Van começar ja fa uns anys i l'any passat va ser quan el grup va alcançar el seu punt més alt, així i tot encara no sabem on arribarà aquest conjunt, ja que a cada concert conquisten a milers de joves amb el seu ritme, el seu "show"i la seua filosofia, molt innovadora.
Però com dirien ells, anem a la mandanga; amb els nous temes plens de vida, locura, frenesí i tradició valenciana es completa el disc 2.0, totes les cançons es poden baixar hui per 0€ desde la seua web, i us preguntareu per què. Simplement gràcies a la seua filosofia de "La cultura lliure", independent de qualsevol influència o cànon cultural establit.
Gràcies, Orxata, per potenciar la nostra cultura i per fer-ho d'una manera tan original.
S'ha creat una obra que donarà molt que parlar als joves que s'estimen la música del panorama independent.
Res més, us convide a que aneu a la web i sentiu les cançons d'aquest nou treball del grup valencià.
Per cert, el pròxim dijous dia 10 es farà el concert de presentació dels nous "temazos" a la discoteca Spook (Pinedo) on tocaràn també altres grups com Los Chikos del Maíz. La Maxifesta d'Orxata ens espera, orxateros!
Aquesta entrada va dedicada als meus amics de sempre, i sobre tot a J. Ells saben que hem disfrutat ja molt amb Orxata i ho continuarem fent al futur.
Aquest és un dels nostres, un xic de la terra, és més, un home que estima la terra. Pau Alabajos i la seua música compromessa amb el poble valencià i la seua cultura ens brindrarà un concert el pròxim dia 17 de febrer a la Sala Matisse (València), coneguda ja per altres concerts d'ska en valencià amb actuacions tan divertides com la de Desgavell a la pasada tardor. Gràcies a aquest concert al que també participarà Oscar Briz podrem gaudir de la sensibilitat i conciència de la "rebel·lió discreta" del jove valencià.
Us deixe amb un poema-cançò que és la síntesi del sentiment reivindicatiu oferit per el cantautor valencià. Un sentiment crític ple de vida i força que intenta canviar les injusticies que afloren a aquest país. Un país ple de corrupció, mentides, falses realitats amagades i sobre tot un "país" o "comunitat" sense símbols ni conciencia.
La majoria de gent d'aquesta societat s'ha vist ja conquerida pel discurs centralista espanyol, i em subordinat la nostra llengua i arrels donant-li la raó inconsientment al règim franquista que va inculcar aquestes idees absolutites i ofegadores de la diversitat nacional-cultural del pobles que hi habitaven i habiten a Espanya, aquell missatge d'odi s'ha converit cop a cop en un autoodi inconscient dels propis valencians que ja no estimen la seua particular forma d'expressar-se. No cal dir que el les institucions com la Generalitat o la Diputació són els principals promotors d'aquesta apatia social-cultural...
Comptat i debatut
Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols,
amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.
País de paisatge hipotecat,
venut a la divina providència:
som hereus irresponsables i curts de mires.
País que fuig de la lectura,
no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.
País que aspira a sucursal,
sanament regionalista,
educadament dòcil,
infinitament alienat.
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa,
que assumeixen el rol indigne d’engranatge,
que demanen permís per anar al lavabo
i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions,
capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i l’auto-odi,
que nega i neutralitza però no basteix,
que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic, desmemoriat,
que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc:
retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular,
governants que són titelles dels empresaris,
amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.
País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes,
taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.
No vull fer promoció pero també s'ha de dir que l'artista presenta un nou disc anomenat Una amable, una trista, una petita pàtria, el títol correspón amb el primer vers de Coral romput, un dels llibres més viscerals que va escriure el poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Les noves cançons sonaran al concert del dia 17.
A aquest moment la sang camina lenta pel meu cos,
s′atura cop a cop, no batega.
No es percep el moviment a aquesta nit de gener. De sobte el meu cor es desperta.
La realitat desapareix, la gent calla
I ella, no, ella no dorm
la xiqueta dolça parla i parla, es sincera amb la mirada reflexada a la pantalla de l′ordinador...
Ell havia tornat a la seua joventut,
infantessa tendra de locures adolescents,
flames inandescents. Somnis de xiquets bojos que esclaten a la freda i llarga nit.
Per als nous lectors que busquen nous horitzons.Us dedique aquesta petita part de mi, gràcies.
