Nit freda de somnis i realitats incalculables

A aquest moment la sang camina lenta pel meu cos,
s′atura cop a cop, no batega.
 No es percep el moviment a aquesta nit de gener. De sobte el meu cor es desperta.

La realitat desapareix, la gent calla

I ella, no, ella no dorm

la xiqueta dolça parla i parla, es sincera amb la mirada reflexada a la pantalla de l′ordinador...

Ell havia tornat a la seua joventut, 

infantessa tendra de locures adolescents,

flames inandescents. Somnis de xiquets bojos que esclaten a la freda i llarga nit.

Per als nous lectors que busquen nous horitzons.Us dedique aquesta petita part de mi, gràcies.